Al principi del projecte ens vam proposar dos objectius principals que volíem assolir al llarg d'aquest procés i pensem que ho hem aconseguit.

El primer de tots i més important era que el missatge que volíem transmetre fos entès pels espectadors.

I el segon era que aquesta obra arribes al públic i provoques algun sentiment en aquest.

​

 

Hem d'acceptar que no hi ha hagut molta organització, pensem que ha faltat molta comunicació per part dels dos i com a conseqüència hem anat bastant endarrerits, sobretot amb l'apartat de la teoria.

​

 

Ens hem anat trobant amb moltes dificultats durant el nostre camí, però sempre hem trobat la manera de solucionar-les.

La principal i mencionada anteriorment és la manca d'organització, no ens hem sabut organitzar el temps per avançar i tampoc la distribució de treball, cosa que ha provocat que anéssim més estressats i no estiguéssim tan il·lusionats durant aquest procediment.

Som dos ballarins amb estils molt diferents, aquest no és un aspecte negatiu, de fet ha aportat molt a la nostra obra coreogràfica, però ha sigut complicat compartir idees, ja que les de cadascú eren molt diferents i fer una barreja d'aquestes era molt difícil.

A la part coreogràfica hi va haver moments on no teníem inspiració i no podíem avançar, en aquests moments només podíem repassar el que havíem fet anteriorment i mirar vídeos a la recerca de moviments que ens inspiressin.

Finalment la dificultat més gran que hem tingut durant el projecte han sigut les quedades, els dos dediquem moltes hores de la setmana a la dansa, i coincidir ha estat molt difícil, és per això que la part teòrica la vam fer cadascú des de casa seva i a la part pràctica vam intentar quedar els màxims cops possibles.

​

 

El nostre projecte, com qualsevol altre, està replet que canvis que hem anat decidint fer durant el temps.

Principalment està l'elecció del títol, vam fer una selecció d'idees on van quedar dues opcions: I si el cos vol parlar?, o Deixa'm sentir, Deixa'm ser. Vam estar molt de temps rondinant sobre aquest tema, ja que pensem que el títol és una de les parts més importants, perquè és imprescindible per a cridar l'atenció de l'espectador. Finalment vam descartar la idea de Deixa'm sentir, Deixa'm ser, ja que tenia moltes interpretacions i volíem que les coses estiguessin clares. A més, tot el nostre projecte està formulat a través de preguntes, i el fet que el títol sigui també una pregunta fa que hi hagi més cohesió i originalitat.

Per altra banda està la idea principal de l'àudio, la qual ha patit bastants canvis. Aquesta es basava en una cançó de fons on al principi hi havia un text en veu en off que parlava de tot a allò que no es veu a la dansa, i quan aquest s'acabava entrava una altra veu en off, aquesta provenia d'un professor que anava marcant el tempo amb la veu i un bastó i a més, adoctrinava de forma severa i fins i tot cruel a l'alumne. El resultat final ha quedat amb una obra musical de fons on al principi hi ha una veu en off provinent de diferents persones que relaten frases cruels, humiliants i desanimadores, les quals estan extretes d'una enquesta feta a ballarins.

Finalment, a la coreografia hi han hagut canvis constants, ja fos perquè estaven fora de temps, perquè no ens acabaven de convèncer o per qualsevol altre motiu.

​

 

​Gràcies a aquest projecte, el qual ens afecta directament, hem crescut com a ballarins i coreògrafs, a més a més hem obert les nostres ments a noves possibilitats que ens ajudaran molt en el nostre futur, ja que els dos ens volem dedicar a aquest món tan complicat.