ANNA HIERRO

 

 

 

· Qui ets?

Sóc l'Anna Hierro.

 

· A quina edat vas començar a ballar?

Vaig començar a ballar amb set anys.

 

· A quines escoles et vas formar?

Vaig començar a l'Escola de Dansa Anna Maria Bel de Tortosa, que és la meva mare artística. Amb setze anys vaig entrar al IT a 2n curs de contemporània fins a 6è curs, quan vaig acabar, vaig audicionar per a la companyia jove de l'IT, el postgrau IT dansa, durant dos anys.

 

· Vas saber des de ben petita que volies dedicar-te a la dansa? 

No, vaig descobrir-ho més endavant, em vaig enganxar molt i tenia molta facilitat, parlant de musicalitat, memòria, etc. Em vaig adonar que realment se'm donava bé i vaig començar a fer moltes disciplines. A partir d'aquí tot va anar a més podent dedicar-me així a la dansa.

 

· Per què vas escollir la dansa contemporània? Quins són els referents que et van inspirar? Està la Martha Graham entre ells? Quina opinió tens d'aquesta artista?

Els primers anys desconeixia el contemporani, el vaig descobrir d'adolescent, em sentia més identificada en aquella manera d'expressar-me i no tenia les condicions físiques que són tan estrictes per al ballet. Em quedava al·lucinada amb els balls de contemporani més narratiu i expressiu, i em vaig adonar que podia ser molt creativa i anar més cap al món del contemporani.

 

Al principi, durant l'adolescència mirant vídeos de dansa neoclàssica els meus referents eren Nacho Duato, Jirí Kylián, Mats Ek. Més endavant, en l'àmbit contemporani està Ohad Naharin, Alexander Ekman, Pina Bausch entre d'altres... Conec a la Martha Graham, però se'm queda molt lluny, no la considero referent. A l'hora d'inspirar-me em fixo més en referents més joves.

 

· Que penses sobre la duresa de la dansa clàssica, creus que pot arribar a perjudicar el teu cos?

Penso que caure en mans d'un mal professor et pot fer molt de mal, transmetin-te aquesta disciplina de maneres no pedagògiques i insanes.

· Quina és la dansa més orgànica per a tu?

Penso que el moviment orgànic és el moviment natural de la persona, un moviment que es basa en la sensació i la dansa que més s'apropa és la dansa contemporània, encara que els professionals de dansa a vegades han de fer de lo inorgànic, lo orgànic.

 

· T'agradaria provar nous estils?

M'encantaria provar nous estils, però en la meva situació m'és complicat trobar hores. M'agradaria fer claqué, Urban, Flamenc entra d'altres estils.

 

· Quantes hores balles a la setmana?

Quan treballo en una producció ballo unes 5-6 h diàries, si no estic de bolos puc passar setmanes sense ballar. És una vida molt irregular, encara que faig classes de dansa com a professora i no em deixo de moure.

 

· Quin és el teu objectiu a la teva carrera com a ballarina?

Ja he complert el meu objectiu, que és estar a l'escenari gaudint la coreografia, emocionar al públic i estar rodejada de companys que m'inspiren.

 

· T'han criticat alguna vegada per fer allò que més t'agrada?

No, més que criticar, m'he sentit incompresa, hi ha molta ignorància (respecte al que jo faig) a la societat. A vegades la ignorància porta a la crítica.

 

· Creus que el teu treball ha perjudicat les teves relacions d'amistat?

No, la dansa m'ha donat amistats increïbles i les de fora de la dansa sempre em donen suport.

 

· T'has lesionat? I si és així, ha afectat a la teva professió?

He tingut lesions puntuals, vaig tenir una infecció de genoll i a causa d'això vaig perdre un bolo a Itàlia. També he tingut esquinços de turmell a final de carrera.

 

· Fas dietes estrictes?

No, no he necessitat mai. Hi va haver un cop el 2014 en el qual vaig haver d'estar moltes hores assajant i vaig demanar recomanació per a fer una guia de coses que m'afavoririen per a poder aguantar tant esforç, és a dir, era per tema de rendiment físic.

 

· Ens podries parlar una mica de la teva vida professional com a ballarina?

He treballat molts anys amb la companyia La Veronal 2008, on segueixo treballant. També treballo amb la Laia Fantanac. I amb Jordi Oriol, vaig estrenar una obra de teatre, moviment i humor.

· Quina ha sigut la teva dificultat en la dansa?

El que em sembla més difícil de la dansa és viure de la dansa, poder arribar a final de mes.

 

· Creus que les persones que comencen tard a ballar tenen probabilitats per ser futurs ballarins?

Tard referint-se a 18 pots arribar molt lluny, són molts factors els que estan en joc. Has de ser molt conscient de les teves virtuts i capacitats. Penso que començant tant tard és molt complicat arribar a ballar a l'òpera.

 

· Què li recomanaries a la gent que vol ser ballarí/ina en un futur?

Sobretot recomano confiança en un mateix i saber-te rodejar molt bé, d'un ambient sa. No has de perdre energia ni motivació per una persona amb mal rotllo, també has de ser realista amb els teus punts forts i treballar els febles.

 

· A part de la dansa, et dediques a alguna altra art escènica?

En alguns projectes he pogut fer una mica de teatre, i també m'hauria agradat molt haver estudiat música. Faig un projecte que engloba música i moviment i a més a més sempre m'ha agradat molt l'art, és per això que vaig fer la carrera d'història de l'art.