Em dic Celia García Campa, tinc disset anys i visc a Barcelona. Sóc una apassionada de la dansa i del teatre, i he tingut la sort de poder cursar el batxillerat escènic juntament amb una formació jove de dansa.

El món de la dansa el vaig descobrir fa relativament poc, de fet fa només tres anys, tot i això, des del primer dia que vaig començar o potser fins i tot abans, vaig saber quin volia que fos el meu futur. Ara dedico aproximadament 12 hores setmanals a la dansa, tot i que són algunes més, ja que pel meu compte assajo i practico a casa o alguna sala. La formació on estic ballant actualment, em proporciona una gran versatilitat, ja que en unes determinades hores arribo a fer 5 disciplines diferents.
Sobretot treballem el clàssic, perquè és la base i és fonamenta'l per treballar qualsevol altre estil. Però també destaca el jazz, ja que l'escola on m'estic formant és productora d'espectacles i els musicals estan sempre a primera fila. Per altra banda, també m'estic formant en contemporani, comercial/hip-hop i acrobàcia. La barreja d'aquestes cinc disciplines tenen tot el potencial per a produir un gran espectacle i deixar impactat al públic.
El teatre sí que el vaig descobrir de més petita, quan als estius em dedicava a anar a casals de teatre on cada setmana estrenàvem una petita obra. Va ser el començament d'un llarg i bonic trajecte ple de sacrificis i que encara només està arrencant. Ara amb el batxillerat faig quatre hores setmanals de teatre, i tot i que em passen volant, aprenc molt i sobretot, m'ho passo genial.

A vegades em pregunto: Per què he decidit escollir aquest camí? Per què no un altre més simple i habitual la gran majoria de gent? Però la veritat és que no només no em veig fent una altra cosa, sinó que simplement no podria viure sense fer-ho. He de sacrificar moltíssimes coses dia a dia, gairebé no tinc vida social, però tot té una recompensa i aquesta la trobo a dalt de l'escenari, amb un focus que em cega la vista i em fa brillar.
Ara només queda esforçar-me al màxim i donar-ho tot per, en un futur poder-m'hi dedicar a la passió que em dóna aire per seguir endavant cada dia.