CORRENTS CINEMATOGRÀFIQUES
CINEMA SOVIÈTIC:
Aquest corrent ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat, o sobre el cinema com a obra d'art, el cinema com a propaganda o el cinema com a objecte d'espectacle. La fama mundial del cinema mut soviètic revolucionari ha emmascarat tanmateix l'existència, sota el règim tsarista, d'un ric cinema rus, avui descobert per les filmoteques.
NEOREALISME ITALIÀ:
Es caracteritza pel seu rebuig cap a la màgia i per representar tot tal com era. Tractaven temes socials, propers a la classe treballadora. Plasmaven una transparència sobre realitat com mai s'havia mostrat, a més de criticar la societat. Els actors no eren professionals, explicaven la seva vida tal com eren, no actuaven. El pressupost d'aquest corrent era baix.
CINEMA D'AUTOR:
L'any 1960, un grup de crítics de cinema va proposar una nova visió, més particular de la realitat, revelant així la presència d'un autor-director responsable per les imatges projectades.
Es caracteritza per la seva creació al marge dels estudis, per l'aparició de simbologia o temàtica recurrent, per la seva visió particular de la societat... També tracten temes conflictius o que conviden al públic a reflexionar. El tractament audiovisual que s'utilitzava era quasi exclusiu del director.
SURREALISME:
En el Cinema Avantguardista d'estils dadaistes i cubistes trobem els antecedents d'aquest corrent . El Surrealisme es va començar a desenvolupar sobre els anys 25. La seva aparició va fer que la narració d'allò tradicional pogués explorar el funcionament intern de la ment i crear-ne pensaments d'aquesta. Les pel·lícules surrealistes ens mostren imatges impactants i estranyes. Destaquen "Ballet mécanique" de Fernand Léger, un pintor cubista. I "Entreacto" una pel·lícula dadaista de René Clair i Francis Picabia.
EXPRESSIONISME ALEMANY:
Va sorgir a Alemanya a finals del s. XIX i principis del XX. Aquest corrent es caracteritza pel seu trencament amb l'Impressionisme i consistia a exposar els sentiments, a més a més de ser molt pessimista. Característiques més destacades: Valoració de la innovació, recerca de la veritat humana a través de l'experiència, històries no lineals narrativament, ús de la ironia, relacions amoroses plenes de complexitat, esdeveniments de l'època...
NOUVELLE VAGUE:
Va sorgir a França a mitjan s del s. XX. Volia denunciar la forma convencional de fer cinema. Es basava en la recerca artística de la veritat humana i exposar-la amb la major sinceritat possible. Les seves característiques principals són: Rodar en localitzacions reals, ús dels diàlegs improvisats, produccions de baix pressupost, so en directe, càmera sense trípode, ús del pla seqüència.
FREE CINEMA:
El Free Cinema és moviment cinematogràfic britànic que va néixer cap al 1950 i va perdurar fins als anys seixanta. Es caracteritza per abocar una estètica realista en el cinema de ficció i documental, tot i que els arguments es basen en fets quotidians que reflectien la societat d'aquella dècada. Està influenciat per la Nouvelle Vague francesa, encara que és el resultat de la barreja de la dramatúrgia britànica i l'artificialitat narrativa de Hollywood.
DOGMA 95:
És un corrent cinematogràfic avantguardista que es va desenvolupar l'any 1995. Es centra en el Manifest del Dogma 95 i el Vot de Castedat, que es van utilitzar com a base a l'hora de produir les pel·lícules simples, sense modificacions en la postproducció, destaca el desenvolupament dramàtic. La seva funció era reivindicadora, reclamant el poder dels directors cinematogràfics com a artistes. Es pot observar una petita intenció de tornar a la Nouvelle Vague. Es caracteritza per estar rodada amb càmera a la mà, sempre és en color, els rodatges són en localitzacions reals i no poden fer ús d'efectes òptics ni filtres.