El 20 d'octubre vam anar a visitar algunes exposicions del festival panoràmic, situat a la Roca Umbert a Granollers.
QUÈ ÉS EL PANORÀMIC?
El Panoràmic és un festival de cinema, fotografia i més. Dirigit per Joan Fontcuberta, Laia Casanova i Albert Gusí. Es va inaugurar a l'any 2017 i fins aquest any han anat proposant diferents temàtiques.
Aquest any, tractava sobre l'Extimitat, és a dir, mostrar la intimitat d'una persona de manera pública.
Les exposicions que vam anar a veure van ser les següents:
TIME ON QUAALUDES AND RED WINE
Aquesta exposició és de l'Anna Galí, i va sorgir a causa de la mort del seu fill Tomeu que amb 18 anys va tenir una sobredosi i va posar fi a la seva vida. Està formada per diferents fotografies, textos, un diari i un correu que té un rol molt important en aquesta exposició. Aquests estan col·locats de forma específica, són més grans o més petits segons la seva importància, algunes imatges estan emmarcades i hi ha d'altres que no...
L'autora ens va explicar que havia fet aquesta exposició perquè era una manera d'entendre el que li havia passat al seu fill i per comprendre'l i reconciliar-se amb ell.
Des del meu punt de vista, és una exposició molt impactant, sincerament em vaig quedar bocabadada amb el correu que parlava sobre un tracte amb la seva amiga. Penso que és una exposició sense embuts, que diu les coses directes i això és el que més m'agrada.
LAS MUERTES CHIQUITAS
Muertes Chiquitas és una exposició de la Mireia Sallarès i la va dur a terme a diferents estats de la república Mexicana, aquest projecte el va iniciar al 2006 i va trigar 4 anys en acabar-lo. El tema és els orgasmes femenins; d'aquí el nom, ja que muertes chiquitas significa orgasme. Durant aquests 4 anys es va dedicar a anar entrevistant a diferents dones sobre aquest tema i portava amb ella un rètol lluminós de neó que deia: Las Muertes Chiquitas.
L'exposició estava dipositada en tota una sala. Només entrar a la sala trobaves el famós cartell lluminós de "Las Muertes Chiquitas", al fons de la sala hi havia un projector i diferents fotografies en paper transparent i les havies d'anar col·locant al lloc adient per així veure-les projectades a la paret. A continuació hi havia dues taules rectangulars en les quals trobaves tot un seguit de frases i imatges de les persones entrevistades i finalment just a la paret contrària del projector es reproduïa un tros del curtmetratge en el qual es veien les dones que van participar en aquell projecte.
En conclusió, penso que és una exposició molt interessant, que et mostra la realitat tal com és i intenta desfer aquest tabú que hi ha només pronunciar la paraula orgasme.
SENSE INTIMITAT
Sense Intimitat és una exposició de l'Andrés Hispano i Fèlix Pérez Hita situada al Museu de Granollers. Aquesta exposició ens mostra la falta d'intimitat de les persones i les diverses situacions en la que es troben aquestes.
L'exposició està situada en una sala allargada de parets plenes de fotografies, pel·lícules i fotogrames. La sala també està repleta de diferents objectes relacionats d'alguna manera amb l'extimitat, així com una llitera de consulta de psicòleg o un confessionari, on la gent antigament es confessava.
Començant primer per les presons, hospitals i internats i seguint per d'altres que inspiren la cultura dels paparazzis.
En conclusió, crec que aquesta exposició expressa a la perfecció l'extimitat a través de les seves fotografies, però sobretot, t'atrapa des de el primer moment en el qual la comences a observar.
