top of page

EL CÒMIC 

DEFINICIÓ DEL CÒMIC I TRETS CARACTERÍSTICS 

 

És un medi visual de narració verb-icònica que comunica històries d’un o més personatges. Es basa en una narració seqüencial a través d’una successió d’imatges fixes que es complementen amb petits fragments de textos.

 

  • Imatge seqüencial: està compost per vinyetes que contenne dibuixos, que estan ordenats d’una manera determinada per a explicar una acció, amb plantejament, nus i desenllaç (seqüència).

  • Espai temps: expresa el pas del temps a través de les seqüències i l’espai mitjançant el dibuix.

  • Guió: les historietes combinen text i imatge, això implica la participació d’un guionista i un dibuixant.

  • Plasticitat del text: els diàlegs dels personatges i el narrador s’expressen amb bafarades o grans lletres simulant sons.

  • Temàtica il·limitada: no necessita un referent real, tot el que hi ha a la historieta es pot explicar.

  • Capacitat simbólica: necessitat de reduir missatges o idees abstractes a un dibuix, creant símbols capaços d’expressar iconicament conceptes; per exemple, la bombeta encesa sobre el cap d’un personatge.

HISTÒRIA DEL CÒMIC 

 

L’aparició del còmic recau sobre una certa incertesa degut a la seva definició, és a dir, si el suport del còmic pot ser una paret o un tapís llavors ens remuntem molts anys enrere. Amb la necessitat humana d'expressar-se pintant a les coves, fent jeroglífics o atuells grecs… Entre d’altres. Si del contrari, el suport del còmic només pot ser paper, llavors els seus inicis no son tan llunyans. 

 

Avui en dia, Thomas Rowlandson és considerat l’inventor del còmic, quan l’any 1809 va publicar “Los viajes de doctor Syntax” una aventura seriada de la historia que va fer aparèixer els globus parlants.

Anys més tard es publica la primera novel·la gràfica a Suiza, inspirada en Rowlandson i animada per Goethe . L’anomenada “Las aventuras de Obadiah Oldbuck” escrita per  Rudolph Töpfer i publicada el 1837, és un llibre d’aproximadament unes quaranta pàgines  il·lustrades amb gran varietat de dibuixos. 

Seguidament, trobem al poeta i artista alemany anomenat Wilhelm Bush i es reconegut per publicar les primeres en un  caricatures en un periòdic a la història.

L’any 1867 apareix el primer personatge  “Ally Sloper”, creat per Charles Ross. 

Finalment en 1896 es va crear el primer còmic modern “The Yellow Kid” publicat el 16 de febrer de 1896 al diari The World de Nova York. 

Mutt and Jeff, de Bud Fisher, va ser publicat el 15 de novembre de 1907, i es considera la priemra tira còmica de la història publicada a diari amb molt d’èxit, tant que es va anar publicant fins 1982. Per altra banda, a Espanya el còmic s’inicia a Catalunya l’any 1904, amb “El Patufet”, però fins el 1917 no es publica la primera i vertadera història de còmic, amb el TBO.

 

A partir d’aquest moment el còmic va començar a evolucionar fins el que coneixem avui en dia.

LA VINYETA, FORMES I GRANDÀRIES, PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I PERSPECTIVA

 

ENQUADRAMENT I  VINYETA

​L'enquadrament és la part seleccionada a la vinyeta. Lògicament, al mateix fragment escollit, se li poden aplicar diferents enquadraments en funció de l'objectiu perseguit. Els personatges i decorats tenen un volum en la vinyeta més o menys segons la importància del paper que exerceixin. Aquesta dimensió visual s'anomena pla. Aquests són dramàtics si es centren només en els personatges o recullen un determinat detall, i descriptius, si combinen els personatges amb el decorat.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

PERSPECTIVA​

 Un objecte es veu més petit com més lluny està. Per aconseguir aquest efecte sobre un pla de dues dimensions s'utilitza la perspectiva, i per a això es determina el punt de fuga en la línia de l'horitzó (com mostra l'autor del còmic amb el Sol). Aquesta línia pot estar dins o fora de la vinyeta (en aquest cas dins). La profunditat s'aconsegueix dibuixant amb traços més ferms i gruixuts el que és a prop, i més fins i desdibuixats el que apareix més lluny (petjades).

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

 

​

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​

 

 

 

 

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

 

 

 

 

 

 

 

COLOR​

 El color és un recurs de l'autor que no només serveix per il·luminar les històries. Els autors professionals saben "narrar" amb el color. El color defineix i separa seqüències, llocs i temps, ia més expressa sensacions i sentiments.

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

ENTREPÀ I CARTUTX​

​El text sol aparèixer en el còmic de dues formes: a l'entrepà o globus, i en el cartutx.

Un entrepà pot tenir formes molt diverses (normalment ovalada), i serveix perquè els personatges del còmic parlin. 

 S'hi distingeixen la silueta (superfície on s'escriu el text) i el delta (**** que apunta cap al personatge). Els més utilitzats i coneguts són: de diàleg, de pensament, col·lectiu...

​El cartutx sol ser de forma rectangular i l'utilitza el narrador per aclarir la vinyeta, localitzar-espai-temporalment, explicar l'acció, etc.

ONOMATOPEIES​

 Les onomatopeies són un recurs molt freqüent i útil en els còmics, que consisteixen a imitar sons a través de les paraules. Poden estar dins o fora de l'entrepà i solen estar formades per text i imatges.

MOVIMENT​

 Per a expressar el moviment, el còmic recorre al canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment.

COMPOSICIÓ​

La composició d'una vinyeta consisteix a distribuir i organitzar tots els elements que la integren. En la composició tenen un paper molt important la simetria o asimetria en la distribució dels elements, l'equilibri de masses o compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva.

IL·LUMINACIÓ​

 La il·luminació és un element del còmic i un recurs de l'autor fonamental per il·luminar una vinyeta i dotar-la de volum i profunditat. La llum del dia s'obté il·luminant des de dalt, i la nit s'aconsegueix amb ombres allargades i amb el contrast entre el negre i un focus de llum.

GESTUALITAT​

 L'expressivitat del cos (expressió corporal) i de la cara (expressió facial) és un recurs fonamental de l'autor que es fa servir per reflectir estats d'ànim o maneres de ser dels personatges.

ELS PERSONATGES, EXPRESSIONS FACIALS I MOVIMENTS DEL COS

L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos.

Ajuda a donar una millor expressivitat als personatges:

​

● Alegria: Direcció ascendent dels trets de la cara.
● Por / pànic: Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
● Sorpresa: Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
● Tristesa: Direcció descendent dels trets de la cara.
● Superioritat: Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben

en sentit ascendent.
● Serenitat: Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.

​

ELS TEXTOS I ELS SÍMBOLS GRÀFICS

El text ajuda a la comprensió de la història però no n'és l'element principal. Els tipus i mesures de lletres són diferents per cada situació: alegria, sorpresa, por, dolor, fred...

S'utilitzen les majúscules per escriure.

​El text es pot ser presentat de dues maneres:
- Text dialogal o monologal : Dins de globus que recullen allò que els personatges diuen o pensen.
- Text narratiu : Dins d'un espai rectangular el narrador explica què passa.

 

TEXT NARRATIU: CARTUTX o CARTEL·LA

  • Text verbal que no està emès per cap personatge → veu en off

  • S’enquadra en uns límits concrets

  • Ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra

 

Característiques:
● Aclareix les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions paral·leles o successives ("mentre...", "dies després...").
● Aclareix determinades imatges que poden provocar desorientació.
● Anunciar la continuació d'un episodi.
● Comentar alguna cosa per implicar la complicitat amb el lector.
● Resumir l'acció.
● Enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes posteriors.
● Especificar una localització.
● Descriure el lloc on transcorrerà l'acció.

​

TEXT DIALOGAL: GLOBUS

​El més característic del còmic → el que diuen o pensen els personatges.


● Onomatopeies → representacions gràfiques de sorolls

  • Formen part del dibuix i s'escriuen amb gran diversitat de lletres

  • Els sorolls violents tenen gran importància (crits, estrèpit dels xocs...).

  • Moltes vegades són en anglès ja que el text que queda fora forma part

        indissoluble del dibuix i no es pot reemplaçar. Per fer-ho caldria

       dibuixar de nou tota la vinyeta.

● Símbol gràfic → interrogants, exclamacions...
● Metàfores visuals i símbols

​

bottom of page